SOTA EL SIGNE DEL DRAC

Segons la Maria-Mercè Marçal, la Rosa Leveroni viu la vida que li ha pertocat sense enganyar-se ni fer-se il·lusions. Una dona que s'ha doblegat a la voluntat familiar, que mai no ha estat una rebel, però que tampoc ha perdut el sentit de la realitat.
Una dona que es va crear un espai personal, una vida rica, encara que silenciosa, diria que fins i tot closa, si no fos per l'energia del seu tracte afable i poc convencional, i del seu riure. I afegiria, per altres referències, el seu sentit de l'humor,que dificilment sospitariem a jutjar per la gravetat d'una part de la seva poesia.
En definitiva, ens trobem davant d'algú que ha hagut de buscar i trobar un camí en solitari, quan el rebuig del rol socialment assignat a la dona no comptava amb gaires alternatives validades ni des del poder ni des del costums ni des de propostes o moviments contestaris.

SOTA EL SIGNE DEL DRAC

Clementina es deia...El fer i desfer de la vida quotidiana.

Segons la Maria-Mercè Marçal, la poesia de Clementina Arderiu expressa essencialment una acceptació idiològica de la feminitat com a destí-<< Dona i destí secularment / caminen...>> d'acord amb el paper que també va representar en la vida, el d'esposa i mare. Aquest model tradicional és el que ella assuméix, defensa i s'erforça a vehicolar, sense fissures.
Però precisament la seva poesia expressa les fissures, és la fissura, l'espai on irromp el desordre i on la seva veu d'individu que vol fer-se, en llibertat, és alhora l'impuls vital tenaç de refer altra cop la trama esvinçada segons el model decidit per endavant;<< Per no caure mai més / poso el cor en reserva / pobre cor massa tendre / dins d'un fang massa vell / en campana de vidre / tot ell>>.

FINESTRA

POEMA DE LA MARIA-MERCÈ MARÇAL

FINESTRA

(Vaig desar a l'armari
aquell núvol més menut,
el que duia confetti a les butxaques.
Però, ai ! ... les arnes no dormen. )

TRES VOLTES REBEL

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
M. M Marçal

Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció.
Virginia Woolf


Dos sentències oposades però gira en la mateixa direcció.
Lluitar per la dona, treure-la de la seva invisibilitat.
La Virginia Woolf, de família benestant i culta, tenia desde molt jove accés al món literari però de més gran, quan volia ser escriptora s'adona que, com a dona no podia entrar en aquest món perque només era reservat als homes. L'única manera de deixar sentir la seva veu seria ser independent i treballar des del silenci.
En canvi la nostra Maria Mercè,amb el seu caràcter valent, passional i rebel, ha volgut lluitar per la llibertat de la dona com un repte més personal. Ha entrat i ha volgut viure amb tota la seva sensibilitat el món marginat de la dona. Ella, a través de la seva preciosa poesia, ens va demostrar que sí , hi ha espai per la dona en aquest món.
TRES VOLTES REBEL !
Gràcies a la seva rebel·lia, la Maria Mercè ens ha deixat aquest univers poètic personal.

LA MAGDALENA LLEGINT

Rogier van der Weyden, pintor flamenc de mitjans del segle xv,destacat pel caràcter innovador de les seves composicions religioses dins de la pintura de la seva època, va pintar aquesta preciosa obra "LA MAGDALENA LLEGINT " /1450)

Se suposa o sembla que està llegint la Bíblia. I si no fos així? I si estiguès llegint una altra lectura, per exemple els poemes de la "MARIA-MERCÈ MARÇAL?" No em sembla una casualitat trobar aquesta pintura a la portada del llibre "Sota el signe del drac".Em sembla que aquí les dues coses, la pintura i la poesia han estat una bona trobada. Jo veig a les dues protagonistes cada vegada més com una sola. Quan més vaig coneixent a la Maria-Mercè, més puc entendre la Magdalena, que per a mi, poc a poc està cobrant vida.Desapareix el temps. Passat i present es confonen, la Magdalena es transforma, és la poeta i la nostra estimada poeta la puc veure reflectida com Magdalena en aquesta pintura tan bonica. Les dues representen espléndidament al món femení.