SOTA EL SIGNE DEL DRAC

Segons la Maria-Mercè Marçal, la Rosa Leveroni viu la vida que li ha pertocat sense enganyar-se ni fer-se il·lusions. Una dona que s'ha doblegat a la voluntat familiar, que mai no ha estat una rebel, però que tampoc ha perdut el sentit de la realitat.
Una dona que es va crear un espai personal, una vida rica, encara que silenciosa, diria que fins i tot closa, si no fos per l'energia del seu tracte afable i poc convencional, i del seu riure. I afegiria, per altres referències, el seu sentit de l'humor,que dificilment sospitariem a jutjar per la gravetat d'una part de la seva poesia.
En definitiva, ens trobem davant d'algú que ha hagut de buscar i trobar un camí en solitari, quan el rebuig del rol socialment assignat a la dona no comptava amb gaires alternatives validades ni des del poder ni des del costums ni des de propostes o moviments contestaris.

SOTA EL SIGNE DEL DRAC

Clementina es deia...El fer i desfer de la vida quotidiana.

Segons la Maria-Mercè Marçal, la poesia de Clementina Arderiu expressa essencialment una acceptació idiològica de la feminitat com a destí-<< Dona i destí secularment / caminen...>> d'acord amb el paper que també va representar en la vida, el d'esposa i mare. Aquest model tradicional és el que ella assuméix, defensa i s'erforça a vehicolar, sense fissures.
Però precisament la seva poesia expressa les fissures, és la fissura, l'espai on irromp el desordre i on la seva veu d'individu que vol fer-se, en llibertat, és alhora l'impuls vital tenaç de refer altra cop la trama esvinçada segons el model decidit per endavant;<< Per no caure mai més / poso el cor en reserva / pobre cor massa tendre / dins d'un fang massa vell / en campana de vidre / tot ell>>.

VIRGINIA WOOLF

Va néixer el dia 25 de gener de 1882 a Londres.
Va ser novel·lista, assagista, editora i escriptora de contes britànics.
Feminista. Considerada com una de les més destacades figures del modernisme literari del segle xx.
Una de les seves novel·les més famoses va ser "La senyora Dalloway" El seu llarg assaig "Una habitació pròpia"(1929),amb la seva famosa sentència: "Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció"
Va ser redescoberta durant la dècada de 1970. Gràcies a aquest assaig, un dels textos més citats
del moviment feminista, que exposa les dificultats de les dones per consagrar-se a l'escriptura en un món dominat pels homes.
Virginia Woolf patia d'una malaltia mental (trastorn bipolar), va ser molt depressiva i entre escrit i escrit patia de crisis nervioses
El 28 de Març de 1941 ja no podia més, es va posar el seu abric, va omplir les seves butxaques amb pedres i es va llançar al riu Ouse prop de casa seva.
Havia deixat una carta al seu marit.

Deia la carta:

Sento que vaig embogir de nou. Crec que no podem passar una altra vegada per una d'aquestes èpoques terribles. I no puc recuperar-me aquesta vegada. Començo a sentir veus, i no puc concentrar-me. Així que faig el que em sembla el millor que puc fer. Tu m'has donat la màxima felicitat possible. Has estat en tots els sentits tot el que qualsevol podria ser. Crec que dues persones no poden ser més feliços fins que va venir aquesta terrible malaltia. No puc lluitar més. Estic arruinant la teva vida, que sense mi, tu podràs treballar. Ho faràs, ho sé. Ja veus que no puc ni tan sols escriure això adequadament. No puc llegir. El que vull dir és que dec tota la felicitat de la meva vida a tu. Has estat totalment pacient amb mi i increïblement bo. Vull dir-ho, tot el mòn ho sap. Si algú podia haver-me salvat hauries estat tu. Tot ho he perdut excepte la certesa de la teva bondat. No puc seguir arruinant la teva vida durant més temps. No crec que dues persones poquessin ser més feliços del que hem estat tu i jo.

MARIA AURÈLIA CAPMANY

La Maria Aurèlia Capmany ha estat una destacada escriptora a la hitòria de les lletres catalanes. Era una de les escriptores més polifacètiques, ja que a més de la narrativa, també va participar activament amb el teatre, on feia igual d'autora, de directora o d'actriu.
També col·laborava intensament amb la cultura catalana, des del 1983 fins a la seva mort a 1991 va ser regidora de cultura a l'ajuntament de Barcelona.
Va ser una destacada traductora de la literatura francesa.
Queda reflectit en tota la seva obra que era una gran lluitadora pel seu país, igual com activista estava molt compromesa amb el socialisme.També com feminista que era, ha dedicat molts escrits al voltant de la dona.
No hem d'oblidar tampoc la seva faceta artística,era una gran mestra com gravadora de vidre.
Ha tingut una vida activa, rica i plena. Crec que l'hem de recordar com una dona catalana que estimava i vivia pel seu país.