DÓNA ' M LA MÀ

DÓNA ' M LA MÀ

DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

JOAN MANUEL SERRAT

Cançó per a en Joan Salvat-Papasseit. Lletra i música de Joan Manuel Serrat.

POEMA DE SALVADOR ESPRIU

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril?

Plovia a poc a poc. Nosaltres

amb gran tedi, darrere

la finestra, miràvem

potser malalts, la vida

del carrer. Aleshores

ella venia, sempre

olorosa,benigna,

amb les flors i tancava fora, lluny, la sofrença

del pobre drac, i deia molt suaument els nostres

petits noms i somreia.