Va ser l'any 1963 quan vaig sentir parlar per primera vegada de la nova cançó. Va ser a Barcelona, feia poc que estava en aquesta ciutat. No parlava ni entenia el català, però sí tenia relacions d´amistats amb algunes catalanes.
Un dia, una d'elles em va invitar a un sopar informal d'amics a casa seva i va ser aquella nit que vaig rebre molta informació de la nova cançó. En aquesta casa tenien molts cassets amb gravacions dels cantautors. (No havia cap disc de ningun d'ells al mercat) Vam escoltar hores i hores de música. La cancó que més m'agradà va ser "Al vent" d'en Raimon. No captava la lletra però podia imaginar-me per la força de la seva veu, que cantava per la llibertat del país.
Un dia, una d'elles em va invitar a un sopar informal d'amics a casa seva i va ser aquella nit que vaig rebre molta informació de la nova cançó. En aquesta casa tenien molts cassets amb gravacions dels cantautors. (No havia cap disc de ningun d'ells al mercat) Vam escoltar hores i hores de música. La cancó que més m'agradà va ser "Al vent" d'en Raimon. No captava la lletra però podia imaginar-me per la força de la seva veu, que cantava per la llibertat del país.
D'aquella nit, a més d'un bon record, també m'ha quedat una bona amiga.
p.d. Una mica després, al mateix 1963 va sortir al mercat el primer disc en català. Va ser " Al vent " d'en Raimon.
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
