TRES VOLTES REBEL

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
M. M Marçal

Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció.
Virginia Woolf


Dos sentències oposades però gira en la mateixa direcció.
Lluitar per la dona, treure-la de la seva invisibilitat.
La Virginia Woolf, de família benestant i culta, tenia desde molt jove accés al món literari però de més gran, quan volia ser escriptora s'adona que, com a dona no podia entrar en aquest món perque només era reservat als homes. L'única manera de deixar sentir la seva veu seria ser independent i treballar des del silenci.
En canvi la nostra Maria Mercè,amb el seu caràcter valent, passional i rebel, ha volgut lluitar per la llibertat de la dona com un repte més personal. Ha entrat i ha volgut viure amb tota la seva sensibilitat el món marginat de la dona. Ella, a través de la seva preciosa poesia, ens va demostrar que sí , hi ha espai per la dona en aquest món.
TRES VOLTES REBEL !
Gràcies a la seva rebel·lia, la Maria Mercè ens ha deixat aquest univers poètic personal.

VIRGINIA WOOLF

Va néixer el dia 25 de gener de 1882 a Londres.
Va ser novel·lista, assagista, editora i escriptora de contes britànics.
Feminista. Considerada com una de les més destacades figures del modernisme literari del segle xx.
Una de les seves novel·les més famoses va ser "La senyora Dalloway" El seu llarg assaig "Una habitació pròpia"(1929),amb la seva famosa sentència: "Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció"
Va ser redescoberta durant la dècada de 1970. Gràcies a aquest assaig, un dels textos més citats
del moviment feminista, que exposa les dificultats de les dones per consagrar-se a l'escriptura en un món dominat pels homes.
Virginia Woolf patia d'una malaltia mental (trastorn bipolar), va ser molt depressiva i entre escrit i escrit patia de crisis nervioses
El 28 de Març de 1941 ja no podia més, es va posar el seu abric, va omplir les seves butxaques amb pedres i es va llançar al riu Ouse prop de casa seva.
Havia deixat una carta al seu marit.

Deia la carta:

Sento que vaig embogir de nou. Crec que no podem passar una altra vegada per una d'aquestes èpoques terribles. I no puc recuperar-me aquesta vegada. Començo a sentir veus, i no puc concentrar-me. Així que faig el que em sembla el millor que puc fer. Tu m'has donat la màxima felicitat possible. Has estat en tots els sentits tot el que qualsevol podria ser. Crec que dues persones no poden ser més feliços fins que va venir aquesta terrible malaltia. No puc lluitar més. Estic arruinant la teva vida, que sense mi, tu podràs treballar. Ho faràs, ho sé. Ja veus que no puc ni tan sols escriure això adequadament. No puc llegir. El que vull dir és que dec tota la felicitat de la meva vida a tu. Has estat totalment pacient amb mi i increïblement bo. Vull dir-ho, tot el mòn ho sap. Si algú podia haver-me salvat hauries estat tu. Tot ho he perdut excepte la certesa de la teva bondat. No puc seguir arruinant la teva vida durant més temps. No crec que dues persones poquessin ser més feliços del que hem estat tu i jo.

LA MAGDALENA LLEGINT

Rogier van der Weyden, pintor flamenc de mitjans del segle xv,destacat pel caràcter innovador de les seves composicions religioses dins de la pintura de la seva època, va pintar aquesta preciosa obra "LA MAGDALENA LLEGINT " /1450)

Se suposa o sembla que està llegint la Bíblia. I si no fos així? I si estiguès llegint una altra lectura, per exemple els poemes de la "MARIA-MERCÈ MARÇAL?" No em sembla una casualitat trobar aquesta pintura a la portada del llibre "Sota el signe del drac".Em sembla que aquí les dues coses, la pintura i la poesia han estat una bona trobada. Jo veig a les dues protagonistes cada vegada més com una sola. Quan més vaig coneixent a la Maria-Mercè, més puc entendre la Magdalena, que per a mi, poc a poc està cobrant vida.Desapareix el temps. Passat i present es confonen, la Magdalena es transforma, és la poeta i la nostra estimada poeta la puc veure reflectida com Magdalena en aquesta pintura tan bonica. Les dues representen espléndidament al món femení.

ALGUN DIA

Algun dia acabaré la lectura d'Ulisses

MARIA AURÈLIA CAPMANY

La Maria Aurèlia Capmany ha estat una destacada escriptora a la hitòria de les lletres catalanes. Era una de les escriptores més polifacètiques, ja que a més de la narrativa, també va participar activament amb el teatre, on feia igual d'autora, de directora o d'actriu.
També col·laborava intensament amb la cultura catalana, des del 1983 fins a la seva mort a 1991 va ser regidora de cultura a l'ajuntament de Barcelona.
Va ser una destacada traductora de la literatura francesa.
Queda reflectit en tota la seva obra que era una gran lluitadora pel seu país, igual com activista estava molt compromesa amb el socialisme.També com feminista que era, ha dedicat molts escrits al voltant de la dona.
No hem d'oblidar tampoc la seva faceta artística,era una gran mestra com gravadora de vidre.
Ha tingut una vida activa, rica i plena. Crec que l'hem de recordar com una dona catalana que estimava i vivia pel seu país.

UN DIA VENTÓS

En un dia ventós com avuí, i el vent d'en Raimon encara al cap, no puc escapar-me de penser una mica més del tema "vent".Confesso que de tant en tant un dia de vent m'encanta. Sempre he associat el vent amb neteja, lluíta i frescor.
"Al vent", la primera cançó escrit per Raimon va sorgir de l'experiència d'anar de paquet en un trajecte amb moto. Quina meravella que un viatge en moto li donà inspiració per una cançó que 50 anys després encara és del tot vigent.
( Justament aquests dies el tema " neteja" està a la boca de tothom )
Peró jo em quedo amb la fantàstica narració de la Dolors, amb l'aire fresc que ha entrat amb molta força al nostre mercat. Fa goig visitar les parades, variació i qualitat. Aixó promet. D'aquí felicito a tothom.

Corry Kaslander

MEMÒRIA D' UN BON RECORD

Va ser l'any 1963 quan vaig sentir parlar per primera vegada de la nova cançó. Va ser a Barcelona, feia poc que estava en aquesta ciutat. No parlava ni entenia el català, però sí tenia relacions d´amistats amb algunes catalanes.
Un dia, una d'elles em va invitar a un sopar informal d'amics a casa seva i va ser aquella nit que vaig rebre molta informació de la nova cançó. En aquesta casa tenien molts cassets amb gravacions dels cantautors. (No havia cap disc de ningun d'ells al mercat) Vam escoltar hores i hores de música. La cancó que més m'agradà va ser "Al vent" d'en Raimon. No captava la lletra però podia imaginar-me per la força de la seva veu, que cantava per la llibertat del país.

D'aquella nit, a més d'un bon record, també m'ha quedat una bona amiga.

p.d. Una mica després, al mateix 1963 va sortir al mercat el primer disc en català. Va ser " Al vent " d'en Raimon.

Al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

els ulls al vent,

al vent del món.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu,

al vent del món.

La vida ens dóna penes,

ja el nàixer és un gran plor:

la vida pot ser eixe plor;

però nosaltres

al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

els ulls al vent,

al vent del món.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu,

al vent del món.