Rogier van der Weyden, pintor flamenc de mitjans del segle xv,destacat pel caràcter innovador de les seves composicions religioses dins de la pintura de la seva època, va pintar aquesta preciosa obra "LA MAGDALENA LLEGINT " /1450)
Se suposa o sembla que està llegint la Bíblia. I si no fos així? I si estiguès llegint una altra lectura, per exemple els poemes de la "MARIA-MERCÈ MARÇAL?" No em sembla una casualitat trobar aquesta pintura a la portada del llibre "Sota el signe del drac".Em sembla que aquí les dues coses, la pintura i la poesia han estat una bona trobada. Jo veig a les dues protagonistes cada vegada més com una sola. Quan més vaig coneixent a la Maria-Mercè, més puc entendre la Magdalena, que per a mi, poc a poc està cobrant vida.Desapareix el temps. Passat i present es confonen, la Magdalena es transforma, és la poeta i la nostra estimada poeta la puc veure reflectida com Magdalena en aquesta pintura tan bonica. Les dues representen espléndidament al món femení.
No m'havia adonat de la bellesa del quadro fins que he vist el detall al teu blog! Aquesta lectora -Magdalena, Maria-Mercè?- està completament submergida en un altre món.
ResponEliminaEp, Corry! Felicitats pel blog, l'acabo de conèixer i està ple de coses bellíssimes.
ResponEliminaMaria-Mercè Marçal s'ha de reivindicar sempre! I m'agrada la pintura que mostra gent llegint. Serà perquè m'agrada la pintura i la lectura? ;)
Corry, Em va encantar la lectura que vas fer d'aquest escrit ple d'una mirada poètica de la pintura i de Maria Mercè Marçal.Les teves aportacions són inèdites i molt personals.
ResponEliminaFelicitatas!
Raimunda
Passat i present es troben i es confonen. Quantes possibilitats té la teva reflexió!
ResponElimina