Segons la Maria-Mercè Marçal, la Rosa Leveroni viu la vida que li ha pertocat sense enganyar-se ni fer-se il·lusions. Una dona que s'ha doblegat a la voluntat familiar, que mai no ha estat una rebel, però que tampoc ha perdut el sentit de la realitat.Una dona que es va crear un espai personal, una vida rica, encara que silenciosa, diria que fins i tot closa, si no fos per l'energia del seu tracte afable i poc convencional, i del seu riure. I afegiria, per altres referències, el seu sentit de l'humor,que dificilment sospitariem a jutjar per la gravetat d'una part de la seva poesia.
En definitiva, ens trobem davant d'algú que ha hagut de buscar i trobar un camí en solitari, quan el rebuig del rol socialment assignat a la dona no comptava amb gaires alternatives validades ni des del poder ni des del costums ni des de propostes o moviments contestaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada