Clementina es deia...El fer i desfer de la vida quotidiana.
Segons la Maria-Mercè Marçal, la poesia de Clementina Arderiu expressa essencialment una acceptació idiològica de la feminitat com a destí-<< Dona i destí secularment / caminen...>> d'acord amb el paper que també va representar en la vida, el d'esposa i mare. Aquest model tradicional és el que ella assuméix, defensa i s'erforça a vehicolar, sense fissures.
Però precisament la seva poesia expressa les fissures, és la fissura, l'espai on irromp el desordre i on la seva veu d'individu que vol fer-se, en llibertat, és alhora l'impuls vital tenaç de refer altra cop la trama esvinçada segons el model decidit per endavant;<< Per no caure mai més / poso el cor en reserva / pobre cor massa tendre / dins d'un fang massa vell / en campana de vidre / tot ell>>.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada