No coneixia el poema que Dolors Cerdanya ha penjat al seu bloc. És un poema petit, però convincent. M'han agradat les seves reflexions sobre el poema. Estic totalment d'acord amb ella que per desenvolupar el nostre creixement personal, hem d'apendre quan és el moment d'un NO. És l'única manera de formar una personalitat pròpia i en el fons, buscar el nostre camí i la nostra felicitat.
Quan vaig llegir el comentari de la Dolors, pensava amb la Maria-Mercè Marçal. De molt jove va veure clar que calien NO's, si volia viure la seva vida. Segurament no li va ser fàcil anar en contra les normes establertes. L'ambient social d'aquella època, els costums i tradicions anaven en una altra direcció. Però seguint el seu camí ens ha pogut deixar aquest valuós testimoni del seu talent.
Va morir massa jove, però ens ha deixat una immensa riquesa literària.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Corry, has completat meravellosament les meves reflexions.
ResponElimina