Recordes com ens duienaquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril?
Plovia a poc a poc. Nosaltresamb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa,benigna,
amb les flors i tancava fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia molt suaument els nostres
petits noms i somreia.
Un poema preciós i has sabut buscar unes imatges precioses.
ResponEliminaFelicitats!
Raimunda
Quina composició més bonica qe has fet, Corry.
ResponElimina